Son dies on arriben moltes felicitacions i desitjos de bons propòsits per l’any nou.
Una sap quan son sincers. A vegades em sobta rebre correus i missatges de persones que no conec. Em sap greu. I en canvi s’agraeix la sinceritat que porten molts dels missatges.Entenc que només té sentit dir unes paraules de bons desitjos son sincers, pensats realment per l’altre.
Ara bé, si veiéssim tots els missatges que s’intercanvien en aquestes dies, podríem observar com un espai ple de bones voluntats... i l’any comença, i sovint al cap de poques hores i dies, entrem en el nostre dia a dia habitual, oblidant totes aquelles paraules i desitjos.
No podem dir que el que passi el proper any, “només” depèn de nosaltres. Hi haurà molts factors externs que faran que els aconteixament passin d’una manera o d’una altre. Ara bé, nosaltres hi podem fer molt.
Sigui quin sigui el tipus d’organització, està format per persones. Tant sigui el govern de l’estat, el govern autonòmic, l’oposició, la universitat, les organitzacions patronals o sindicals, les empreses, les famílies, les parelles, els amics....
La clau de l’èxit de les organitzacions siguin del tipus que siguin, rau en la forma d’ésser de les persones. Sempre explico, que per liderar bé els projectes, cal la suma de formació-coneixement, experiència i equilibri-maduresa personal.
I tot plegat comença per coneixe’s bé a si mateix. Saber de les nostres fortaleses, debilitats, pors, bloquetjos emocionals, etc.. etc... tots en tenim. És una feina complexa, a vegades feixuga, però només des d’aquí, es poden construir relacions riques i projectes realment potents.
Es hora ara, més que mai que cadascun de nosaltres apostem pel propi coneixement per “LIDERAR-NOS” el màxim de bé. Sabeu que he escrit cents de vegades què entenc per lideratge (la integritat del ésser humà que he detallat en altres entrades al meu blog i conferències i tallers). No em cansaré mai de repetir-ho.
Només des del propi coneixement i maduresa personal podem relacionar-nos des de la màxima qualitat humana. El nostre món, el nostre país, necessita de la humilitat, de persones sense egos exagerats, persones que treballin seriosament pel bé comú, (sense desitjar que als altres els hi vagi malament), sense establir competència individual que no milloren la societat, ...
A vegades tinc la sensació de que allò que repeteixo tantes vegades, cau en un pou sense fons. Fins i tot, a vegades, sento que alguns ho poden percebre com un missatge “teòric” i que pot arribar a ésser “utòpic”.... però estic del tot convençuda que aquesta és la clau del canvi de paradigma que reclama la nostra societat.
No és que jo vulgui tenir “la raó”. Però sé que només des de la maduresa humana, i des del respecte i la generositat, podem construir un món millor. Només cal mirar, els grans projectes que han fet bé al món, per comprovar que es basaven i es basen amb tenir persones que son així. Es cert que no és fàcil. Que tots ens equivoquem i que a moments tots errem, però val la pena tenir-ho present.
I només vull aportar avui, aquesta reflexió, perquè després dels “bons desitjos”, tots siguem capaços de responsabilitzar-nos de com som nosaltres mateixos i des d’aquí actuar i aportar a la societat i al bé comú. Costa. Cal coratge, valentia. A vegades fa por. Altres no sabem molt bé com fer-ho. Però cal ésser honestos amb nosaltres mateixos per així, establir relacions sinceres i de qualitat i llavors fer projectes seriosos, responsables i que treballin pel bé col•lectiu.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada