Desenvolupament de lideratge desprès de les eleccions....

Han passat ja 10 dies després de les eleccions autonòmiques. El pas dels dies dona perspectiva de moltes coses, tant a nivell individual com col•lectiu.

Mai entro a valorar els resultats ni les actituds individuals en el meu blog perquè parlar de les “característiques del lideratge (individual o de partit)”, implica forçament emetre judicis de les persones des de la distancia o bé compartir el meu coneixement adquirit en sessions individuals que son absolutament confidencials.

Per tant mai faig ni una cosa ni l’altre.

El pas dels dies, si que ens permet però, veure actituds en les opcions guanyadores, tant individuals com col•lectives. I també veure les actituds en les opcions polítiques que no han tret els resultats desitjats per ells. Ni en l’èxit ni en el “fracàs”, les actituds son úniques ni comuns.

El que em porta avui a fer reflexió, és com independentment dels resultats electorals, hi ha persones que compleixen moltes característiques tècniques de lideratge. Altres no.

Ho he dit moltes vegades, que un bon líder (individual i/o col•lectiu) , el que compleix totes aquelles característiques que tantes vegades he comentat en aquest blog i en conferències, no sempre assoleix l’èxit.

De la mateixa manera, altres vegades, assoleix l’èxit una persona o equip o formació política que no son bons líders (tècnicament).

Un bon líder com he comentat tantes vegades és aquella persona que es sosté sobre tres pilars bàsic: coneixement, experiència i equilibri - desenvolupament personal.

El coneixement s’aprèn i s’estudia. L’experiència s’adquireix fent i prenent consciència i aprenent de cada dia. I l’equilibri i maduresa personal és el resultat d’una feina interna molt important. És aquest tercer paràmetre el que sovint queda més amagat i en realitat és el que esdevé més important en el lideratge.

Tots podem mirar cap a l’altre banda, però tots nosaltres tenim la responsabilitat (individual i social) de treballar amb nosaltres mateixos per ésser bons líders i des d’aquí liderar el que vulguem (la família, l’organització o el país).

El bon líder és aquell que sap treballar les seves pors interiors, els seus complexes, la seva paràlisi produïda per la por en molts moments. Es aquell que és essencialment humil perquè sap que no és més que ningú, ni menys que cap altre. Un bon líder es aquell que sap que cada persona mereix tot el respecte i cal tractar-lo sempre i en tot moment amb respecte. El bon líder és aquell que és realment sincer i ètic. Un bon líder sap definir qui és, com ho vol fer i quin objectiu concret vol assolir. El bon líder polític és aquell que es posa al servei dels altres i treballa SEMPRE pensant en el bé comú. Es aquell que sap reconèixer els seus valors i té el coratge, la valentia i la capacitat d’actuar d’acord amb ells.

Podria allargar-me, en la descripció de les característiques que fan un bon líder però hi ha entrades complertes en aquest blog que ho expliquen.

Avui hi faig referència, perquè ara és l’hora de fer balanç. Quines son les actituds de tots plegats? Dels que han estat a primera línea? Dels que seguiran a primera línea? Dels que han marxat? Dels que queden a segona?

A qui hi hem vist sinceritat i coratge? A on hem vist realment humilitat? A on i en qui hem vist aquest conjunt de característiques?

Qui segueix “defensant-se” després de la derrota? Com es posiciona cadascú després d’uns bons resultats?

Son tot plegat actituds personals, conseqüència de la maduresa o immaduresa interior. Algunes mostren grandesa, altres pors que es miren d’amagar però es transmeten. Qualsevol missatge defensiu, qualsevol atac son símptomes de pors amagades.

Les pors interiors, el sentiment de petitesa interior sempre es transmet a l’exterior, a vegades amagant-se, altres vegades amb la defensa.

Hi ha persones, politics, que han guanyat que han fet un gran camí de desenvolupament personal. Uns a primera línia, altres en segona o quarta.

Hi ha persones, polítics, que han obtingut pitjors resultats, havent fet un bon desenvolupament personal.

Els uns i els altres, tenen una bona oportunitat per seguir aprenent i desenvolupant el seu propi lideratge.

Els èxits polítics: personals, de partit i de país, s’obtindran només a partir del desenvolupament individual de cada persona per poder fer equips rics humanament.

Aquest és un camí dur, a vegades molt dur, pels que estan en política i pels que estem en la vida quotidiana. Però a tots plegats ens cal apostar per nosaltres, per ésser cada dia millors com a éssers humans, més segurs de nosaltres mateixos, amb més autoestima i per tant més humils, més generosos i més ètics. Només llavors, des del cor sabrem parlar del “nosaltres” en lloc del “jo”.

Ara que recuperarem la normalitat, lluny de campanyes electorals, és moment de desenvolupar bé el lideratge de cadascú i dels equips i dels partits. Els uns perquè tenen la responsabilitat de governar. Els altres perquè tenen el repte de reconstruir bé els partits, amb projectes sòlids i tècnicament vàlids. En un i en altre cas, els personalismes seran una mostra de petitesa. L’aposta sincera pels equips basats en valors i desenvolupament del lideratge individual i col•lectiu serà l’èxit del futur.

Un i altres i tots i cadascun de nosaltres hi tenim el compromís de fer-ho bé.